Els escàners que despullen ataquen de nou

(Publicat originalment el 7 de gener de 2010)

A causa d'un error generalitzat dels serveis d'intel·ligència nord-americans, que va possibilitar que un jove extremista nigerià que figurava en la llista de presumptes terroristes pugés a bord d'un avió amb destinació a Detroit sense cap control específic, els polèmics escàners corporals que despullen el viatger han tornat a ressorgir amb un ímpetu aclaparador a Europa.


Exemple d'escàner que despulla
El fallit atemptat, en comptes de promoure la revisió intel·ligent d'una estratègia de seguretat que s'ha demostrat poc eficaç, sembla que només ha reafirmat la posició de les autoritats nord-americanes en el sentit que tot passatger és sospitós i que, per tant, s'han de reforçar encara més els controls. No obstant, com va assenyalar encertadament el president de Lufthansa, Wolfgang Mayrhuber, encara és hora que s'enxampi un sol terrorista en els controls de seguretat dels aeroports.


La instal·lació generalitzada dels escàners que despullen, que va intentar promoure la Comissió Europea el 2008, va ser paralitzada gràcies al sentit comú del Parlament Europeu i d'un grup de governs europeus, encapçalat per Alemanya. Els EUA estan pressionant des de principis del 2010 els governs europeus perquè instal·lin aquests aparells i perquè facin un control individual i personalitzat de cada passatger. La Gran Bretanya, Holanda i Itàlia han anunciat que els instal·laran.


L'Executiu comunitari també ha anunciat que tornarà a proposar la instal·lació generalitzada d'aquests controvertits escàners als aeroports europeus una vegada es comprovi que no tenen efectes perjudicials per a la salut, que són eficaços i que es protegeix la intimitat de les persones. És sorprenent que la Comissió Europea només descobrís que havia de preocupar-se dels possibles efectes nocius per a la salut humana de la reiterada submissió dels passatgers a radiacions quan l'Eurocambra va plantejar aquest problema.


Una vegada més, davant un nou risc de seguretat, les autoritats dels EUA i Europa s'inclinen per multiplicar els controls per demostrar que fan alguna cosa, encara que aquesta complicació addicional de la vida dels viatgers tingui tan poca eficàcia, com la restricció imperant sobre els líquids en l'equipatge de mà.


L'únic cas d'un avió de passatgers destruït per un atemptat en què es van utilitzar explosius líquids es va produir el 29 de novembre de 1987, en un Boeing 707 de Korean Airlines, en què van morir 115 persones. Després d'aquest atemptat la gent va seguir volant sense especials controls, ni restriccions, fins que la psicosi creada pels atemptats de l'11 de setembre a Nova York va introduir una política de control extrem, com si cada passatger planegés destruir l'avió en què vola.


Un escàner corporal al aeroport
La restricció en el transport de líquids en l'equipatge de mà només es va introduir gairebé 20 anys després d'aquest únic atemptat exitós. La restricció va ser imposada per la Gran Bretanya a la resta del món el 2006, quan la policia va descobrir l'agost del 2006 un complot que pretenia combinar a bord dels avions uns explosius líquids. Els autors van ser detinguts abans que es plantegessin ni tan sols obtenir el material per a les bombes casolanes i, a més, hi ha dubtes que haguessin estat capaços de fabricar-les.


És a dir, no hi ha hagut mai ni el més mínim risc real que es produís un atemptat contra els vols amb destinació als EUA i el Canadà que sortien de l'aeroport londinenc de Heathrow, malgrat que el llavors ministre de l'Interior britànic, John Reid, va intentar persuadir el món del contrari amb l'operació antiterrorista aeroportuària més paranoica i caòtica que s'hagi desfermat mai.


Malgrat això, els viatgers són obligats a desfer-se de qualsevol líquid o gel que no hagin facturat i que estigui en un recipient superior a 100 mil·lilitres, per no parlar de l'obsessió per fer descalçar els viatgers i treure's el cinturó. Només a l'aeroport de Frankfurt es calcula que els passatgers són forçats a abandonar 1,5 tones de líquids cada dia (begudes, licors, perfums, pasta dentífrica, cosmètics...).


Els líquids autoritzats, continguts en una bossa de plàstic transparent d'un litre com a màxim, han de ser trets de l'equipatge de mà i passats a través de la maquina de raigs x. Aquest control únicament serveix per vigilar que els recipients tenen la mida autoritzada, ja que l'aparell és incapaç de distingir un líquid normal d'un d'explosiu. És més, fins ara no s'ha descobert cap explosiu líquid en els controls dels aeroports.


Els experts en seguretat coincideixen a dir que les úniques mesures realment efectives que s'han adoptat després de l'11 de setembre del 2001 són l'assegurament de la cabina de pilotatge de l'avió i la predisposició dels passatgers a reduir immediatament qualsevol viatger que adopti un comportament sospitós. Tota la resta és pur xou per fer la impressió que tot està sota control, quan en realitat no és així.


En els controls de seguretat, als passatgers se'ls retiren des d'un petit tornavís fins a eines de manicura. Però després aquest mateix passatger pot obtenir als restaurants de la zona segura tots els ganivets que vulgui, per citar només un exemple.


En comptes de tractar tots els passatgers com a criminals en potència fins que no demostrin el contrari després de sotmetre's pacientment a desmesurats controls i escorcolls, les autoritats haurien de focalitzar el control i la vigilància en les persones perilloses, dels extremistes, de la gent vinculada amb grups extremistes.


Un altre escàner corporal a EUA
Els EUA tenen una obsessió per recopilar per endavant totes les dades privades dels passatgers aeris amb destí al seu territori. No només les companyies aèries han de facilitar amb antelació a les autoritats nord-americanes fins a la més mínima dada personal dels viatgers, sinó que aquests, a més, han d'obtenir un visat o una autorització electrònica prèvia per desplaçar-se als EUA. Cap d'aquests requisits va permetre detectar amb anticipació l'extremista nigerià Umar Faruk Abdulmutal·lab que va pretendre atemptar contra l'avió que el transportava a Detroit, tot i figurar en la llista de presumptes terroristes.


L'obsessió per recopilar massa dades impedeix al final detectar la informació clau, perquè està submergida sota una muntanya gegant de dades impossible de processar. De manera que també s'hauria de reorientar la tasca dels serveis d'intel·ligència i seguretat cap a una actuació més focalitzada i efectiva.


Els extremistes islàmics s'han apuntat la gran victòria de fer caure els EUA i Europa en una psicosi de pànic i por irracional, que arriba a la màxima expressió en els controls desmesurats dels aeroports, més propis d'un règim policial dictatorial que d'una democràcia.


Els fets han demostrat que existeix un risc real d'atemptats en altres mitjans de transport com els trens o el metro, com va passar a Madrid i Londres, però no per això ningú s'ha plantejat introduir aquesta mena de controls aeris en altres mitjans de transport, perquè seria inviable.


Malgrat que el risc d'atemptat és probablement el mateix en tots els transports col·lectius (per no parlar dels llocs públics, com estadis esportius, mercats, festivals...), els governs europeus semblen predisposats a fer un altre pas de rosca inútil en les mesures de seguretat dels aeroports i acceptar els controvertits escàners que despullen, per a desgràcia dels ciutadans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada