Jazz pels quatre costats

Jazz a les places, jazz als cafès, als clubs, als restaurants, als hotels, jazz per tot arreu. Com cada any, durant els tres dies del darrer cap de setmana de maig, els habitants de Brussel·les s'han entregat amb entusiasme a la tradicional marató de jazz de la ciutat, potser per oblidar la paràlisi política que arrossega el país i a la que no es veu cap sortida.

Saxo de la Beat'n Blow Brass Band

Enguany, la nova meteorologia del canvi climàtic s'ha apiadat dels ciutadans i va deixar de ploure just quan anaven a començar les primeres grans actuacions al carrer al final de la tarda del divendres. Altres anys, la pluja ha sigut menys clement, deslluint el desenvolupament del macrofestival musical i obligant a la gent a protegir-se amb un paraigües.

Més de 700 músics han participat als més de cent concerts gratuïts celebrats als llocs emblemàtics de la ciutat, com la Grand-Place, la plaça Sainte-Catherine, la plaça del Sablon i la plaça Fernand Coq i a la miríada de locals que participen a la marató jazzística.

Des de el divendres 27 de maig a la tarda fins el diumenge 29 de maig al vespre, tots el que viuen a Brussel·les i nombrosos visitants van recórrer el centre de la ciutat a la recerca dels successius concerts a l'aire lliure o als abarrotats locals, segons les seves preferències: jazz tradicional, jazz modern, llatí, funk, blues o world. N'hi va haver per tots el gustos.

Solo del trompeta de la Beat 'n Blow Brass Band 

Per segon anys consecutiu, el divendres el vespre es va celebrar amb un nou èxit immens un gran ball sota el ritme del swing i del rockabilly al local La Tentanción, un popular centre dedicat a promoure la cultura gallega a la capital belga.

Els més petits, com ja ha esdevingut tradicional des de fa cinc anys, tenen una programació específica al matí del dissabte a la plaça del Sablon, amb concerts, tallers d'iniciació musical, maquillatges i jocs.

Bèlgica està directament associada al jazz des dels seus orígens, ja que va ser precisament un belga, Adolphe Sax, nascut a Dinant, al cor de Valònia, el que va inventar el saxòfon al voltant de 1840. Aquest instrument es va convertir en la peça central dels nous ritmes que van sorgir a l'altre costat de l'Atlàntic, encara que inicialment el seu creador l'havia dissenyat perquè s'integrés en les orquestres simfòniques.

Jove promesa al Marató de Jazz

L'afició belga al jazz va arrencar amb força després de la Primera Guerra Mundial, quan la nova música va arribar en 1918 gràcies a les forces expedicionàries alliberadores nord-americanes. Malgrat que en els anys 30 van aparèixer les primeres big bands belgues, paradoxalment va ser durant l'ocupació nazi, quan el jazz va rebre un nou impuls. Encara que estava oficialment prohibit per règim hitlerià o potser per això mateix, es tocava i ballava per tot arreu a Brussel·les i a Lieja, i fins i tot se'n van arribar a realitzar gravacions.

L'alliberament de l'ocupació nazi va generar un nou entusiasme popular pel jazz. No obstant, a partir dels anys 50 va quedar arraconat pel rock and roll, la música sud-americana i la cançó francesa. No va ésser fins a finals dels 80 quan el jazz va començar a recuperar l'espai perdut a Bèlgica.

La marató de jazz de Brussel·les (que aquest any ha celebrat la seva 16 edició), l'obertura en els darrers anys de nous locals (Sounds Jazz Club, Jazz Station, The Music Village, Espace Flagey) i la proliferació de grups i intèrprets mostren el renovat vigor del jazz a la capital belga.